ARRAN CERDANYOLA DEL VALLÈS: PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "PANRICO PANPOBRE" + COL·LOQUI

#DebatsEconomiaTotcat #VideoEconomiaTotcat



Teaser de “Panrico Panpobre”, el documental sobre la lluita de les treballadores i els treballadors de Panrico Santa Perpètua de Mogoda, que durant més de vuit mesos han protagonitzat la vaga més llarga de la història de la democràcia.

Arran Cerdanyola del Vallès‎Projecció del documental "Panrico Panpobre" + col·loqui

El divendres 12 vine al Casal Popular i Cultural Buirac a la cafeta temàtica sobre la vaga de Panrico que va durar 13 mesos, esdevenint la més llarga dels darrers 40 anys.

- A les 19:00 projectarem el documental "Panrico Panpobre" elaborat perLa Columna

- Després farem un col·loqui obert on participaran Sofia Català i Rosa Pérez, autores del documental, Josep Lluís Alcázar, militant de Lluita Internacionalista i participant del comitè de suport i Agustín Cintas, treballador acomiadat de Panrico.

Tot això mentre gaudeixes de pintxos i begudes a preu popular.

 
 

Qui som?

Lacolumna.cat és un cibermitjà de comunicació en el qual apostem per la convergència de formats .

Garantim la llibertat d’expressió, opinió i identitat.

Som joves en procés de formació amb l’objectiu de retornar la confiança de la societat en elperiodisme actual.

Volem regenerar l’interès per la cultura política, ciutadana,  pel coneixement, l’art i lafilosofia del viatjar.

Per qualsevol suggerència podeu contactar amb nosaltres via Facebook, via Twitter o bé a travès del correu electrònic: contacte@lacolumna.cat

Si ho preferiu, també podeu contactar per telèfon: 691 86 70 54 (Rosa P. Masdeu) – 695 43 47 63 (Sofia Català)

Totes juntes #FemColumna

http://lacolumna.cat/

Sofia Català

El periodisme, com la vida, solament es pot entendre de viatge.

http://lacolumna.cat/author/sofia

A un any de la vaga de Panrico

Publicat per: Sofia Català Barcelona 14 octubre, 2014 0

Un article de Sofia Català

Ahir, 13 d’octubre, s’acomplia un any des que la plantilla de Panrico Santa Perpètuaproclamés la que vuit mesos després passaria a la història com la vaga més llarga de la democràcia a Catalunya. Des de la seua desconvocatòria el passat 13 de juny, gairebé 150 treballadores han sigut acomiadades i la resta segueix retesa a causa d’un ERO temporal. La titular del jutjat número 3 de Sabadell ha sentenciat que la vaga de Panrico era legal,desestimant la indemnització de 5 milions d’euros que la direcció de CCOO hauria d’abonar a la patronal segons l’última ressolució de l’Audiència Nacional. Enrique Lillo, advocat de laFederació Agroalimentària, ha declarat que el sindicat va arribar a un acord amb l’empresa per bloquejar el recurs a la sentència sobre la impugnació de l’ERO. La Generalitat, mediadora del conflicte, ha atorgat un crèdit de 8 milions de fons públics a l’empresa perquè puga efectuar el pagament de les indemnitzacions.

L’Institut Català de Finances ha cobert els acomiadaments de Panrico previstos al pla de viabilitat de la patronal. Segons publicava El País a mitjans de setembre, el banc de la Generalitat concediria un crèdit de 8 milions a l’empresa tres dies abans que 60 treballadoresmés foren acomiadades. Durant aquest any la patronal ha efectuat un centenar d’acomiadaments: tenint en compte les 30 rescissions d’ocupació que s’aplicaren el 2013, ja quasi computen el gros d’expulsions que va avalar l’Audiència Nacional el passat mes de juny. Les treballadores encarregades dels “Donuts”, les membres del Comité d’Empresa i les cònjugues d’altra persona afectada per les rescissions continuen sent oficialment empleades de Panrico, tot i que restringides temporalment de la seua feina per motius de logística i manteniment de la fàbrica. Ginés Salmerón, president del Comité, assegurava a la periodista d’El País “para acabar así, que hubieran cerrado de entrada”. Les treballadores més implicades en la vaga, consideren que de no haver lluitat, “hubiéramos perdido la dignidad sin defendernos”.

El setembre de 2013, Panrico SAU, propietat de la multinacional Oaktree, va presentar unExpedient de Regulació d’Ocupació que afectaria, entre 2012 i 2016 i a àmbit estatal, 745 treballadores. De la fàbrica de Santa Perpètua farien fora, a partir de 2014, 154 persones. Les sobrants, assimilarien una retallada salarial del 18%, que es sumaria a la del 25% efectuada a principis de 2012. UGT i tres representants de CCOO signaren l’ERO. Aquest últim sindicat, que comptava amb la immensa majoria d’afiliats de la planta, paradoxalment, va impugnar el pla de viabilitat de l’empresa. I les treballadores es van declarar en vaga indefinida. El primer judici es va preveure per al 20 de març de 2014. CGT, amb un 1% de la plantilla afiliada i l’altre denunciant – també denunciat – empenyien el cas fins l’Audiència Nacional.

La primera vista es va suspendre en arribar a la capital de l’estat, doncs un dels denunciats (de la fàbrica de Valladolid i afiliat a CCOO) es va absentar al·legant una intervenció quirúrgica que havia tingut lloc unes setmanes abans de la data prevista per al judici. També una setmana abans, l’empresa havia cridat la plantilla per “reobrir” les negociacions: 800.000 euros més per a les indemnitzacions i ajornament indefinit de la rebaixa salarial a canvi de la desconvocatòria de la vaga. Les treballadores s’oposaren a negociar a una setmana de la cita judicial i CCOO les va amenaçar de retirar la denúncia. CGT, l’altre denunciant – que no denunciat – en qüestió, va finançar el bus que traslladaria la plantilla de Santa Perpètua a l’Audiència Nacional. El pleit va durar cinc minuts i es va fixar nova data: 6 de maig.

Durant aquell mes la Generalitat i l’empresa continuaren pressionant la plantilla perquè acceptés la rebaixa del número d’acomiadaments i desconvoqués la vaga. La patronal continuava vulnerant els drets de la plantilla (a Catalunya es distribuïen productes provinents de Madrid amb embolcall de Santa Perpètua de Mogoda) i amenaçant les persones més implicades en la vaga de fer-les fora un cop s’acabés tot. A l’hora, la burocràcia sindical de CCOO amenaçava la plantilla de retirar la impugnació si no seia a negociar amb l’empresa, qui havia pactat amb el conseller Felip Puig i el seu equip de mediació (en especial el senyor Miró) l’última oferta: de 154 a 93 acomiadaments a canvi del cessament de la vaga i la retirada de la impugnació. Les treballadores es van negar.

El segon viatge a Madrid va acabar després de tres hores de pleit a l’Audiència Nacional. Lasentència arribava dos setmanes més tard: “La decisión empresarial (…) no se encuentra ajustada al derecho en lo relativo a diferir el pago de la indemnización hasta su tope legal (20 días año y máximo de 12 mensualidades) y abonarla de forma parcelada en 18 mensualidades, en lugar de pagarla al momento de la comunicación individualizada del despido a cada uno de los trabajadores afectados”. Tampoc els 79 acomiadaments programats per al 2015 i els altres 77 previstos per al 2016. La CGT no està legitimada per impugnar l’ERO. “Apreciamos la falta de legitimación pasiva en el sindicato FITA-UGT (…), por lo que le absolvemos de las pretensiones deducidas en su contra”. I finalment es desestima “el resto de pretensiones contenidas en la demanda”. Dels 745 acomiadaments programats per ser efectuats entre 2012 i 2016, únicament 156 serien il·legals. A Santa Perpètua farien fora 133 persones. A tot això, el jutge conclou que d’existir “previsiones de futuro sobre la situación económica o productiva para dichos años lo coherente será que llegado el momento se inicie en su caso un nuevo proceso”. Les treballadores continuaren la vaga indefinida a pesar de les amenaces de l’empresa i la pressió de CCOO pel que es referia a la legalitat de la vaga. La desconvocatòria va arribar el 13 de juny de 2014, coincidint amb la sentència sobre la nul·litat de l’ERO de Cocacola.

Enrique Lillo, advocat de la Federació Agroalimentària de Comissions Obreres, ha publicat unes cartes on explica la posició unànim de la directiva del sindicat a l’hora de pressionar la seua persona amb la finalitat d’aturar les demandes de les treballadores i els recursos posteriors a la sentència de l’Audiència Nacional. La responsable de la Sala de lo Social del jutjat número 3 de Sabadell, ha sentenciat que la vaga de Panrico era legal. Algunes de les treballadores més implicades en la vaga asseguren que de començar ara la vaga, “sabiendo lo que ya sabemos, las cosas serían muy distintas”.

http://lacolumna.cat/panrico-vaga-sentencia-generalitat